Arthur Koestler, d’origen jueu, nasqué el 1905 a Budapest, Hongria. La seva infantesa i adolescència estigué marcada pels continus viatges i estances a ciutats europees deguts sobretot als negocis familiars. Aquest nomadisme primerenc el menà a dur una vida, certament, inquieta fins que trobà en el món del periodisme i la literatura el seu particular món. Fou precisament com corresponsal del News chronicle britànic que tingué la oportunitat de viure en primera persona el drama durant la Guerra civil espanyola. De conviccions comunistes, Koestler mantingué durant la primera estada una actitud fortament crítica con la repressió franquista en les zones ocupades per les tropes rebels. A resultes de les seves cròniques hagué de fugir, però torna el gener de 1937 amb la intenció de narrar des de primera línia de front que en aquells moments es trobava a Màlaga.
Un testament espagnol, la versió abreviada de Spanish testament i Dialogue with death de 1937, conté els dies previs a la caiguda de Màlaga i la traducció del Dialogue, que esdevingué la peça central de la seva obra sobre la guerra civil. Dialogue with death narra –en primea persona- les dures vivències de Koestler a una presó andalusa després de ser retingut i condemnat a mort durant tres mesos. L’editor Victor Vollancz uní en un sol volum el seguit de cròniques periodístiques de Koestler amb el colofó final (Dialogue with death) que Koestler escrigué just al sortir de la presó després d’èsser bescanviat per una presonera en en bàndol republicà. L’impacte del relat autobiogràfic fou important, i al poc editors francesos i suïssos traduïren l’obra que continuà tenint un gran ressó internacional.
‘Un testament espagnol’ recull les vivències d’un periodista implicat política i sentimentalment amb la causa republicana i amb el poble espanyol, a pesar de les seves contínues crítiques al caos que regna en el bàndol governamental, durant els dies previs a la ocupació rebel de la ciutat de Màlaga juntament amb el seu